Avui, per primera vegada
des de fa molts anys, hem vist dir veritats a Canal Nou (em te igual que
li posaren només nou fa uns dies). Tots sabíem el que estava passant, tots coneixíem la manipulació i les pressions a les que els treballadors estaven
sotmesos i tot per preservar la imatge del PP i dels seus dirigents polítics.
La resposta arriba tard, molt tard, no se si
massa tard; la única cosa que els ha fet reaccionar ha
segut la notícia del tancament de la cadena i es molta
la gent que hagues volgut que alçaren la veu fa anys i que s'hages treballat
per una televisió publica, transparent, objectiva, cent
per cent valenciana i feta amb dignitat. Però la vida es aixi i pareix que l'aigua només escalda quan li cau a u mateix damunt.
Pot ser, siga tard per a la RTVV i
per als seus treballadors, potser es tard per
a una població que perd un mitja d´expressió i difusió de la cultura fonamental però, el
que és ben segur, és que no es tard per
a fer fora a qui ha provocat aquesta situació, a qui ha desmantellat la
comunitat valenciana, a qui s'ha emportat els diners dels valencians per al
benefici propi i a arruïnat al poble valencià.
No es tard per a reaccionar contra qui, no contents en aixo,
ara pretenen culpar a treballadors i a sindicats del saqueig de les arques que ells han fet i
enganyen a la població dient-li que
si volem tindre radio i televisió valenciana haurà de ser a costa de perdre altres drets com són la
sanitat o l'educació publica.
No és cert. Podem tindre tots els serveis públics, cal només fer fora a qui els han desmantellat,
a qui ha malbaratat els nostres diners, a qui ens insulta a la cara cada dia.
Que no t'enganyen, RTVV no tanca pels deutes, no tanca perque no puga assumir el sou dels treballadors que, en el seu dia van acommiadar de forma il.legal (aixina ho ha dit el jutje). Alberto Fabra i els seus tanquen la RTVV perque tenien por de que aquestes mes de 1.000 persones ja no callaren mes i començaren a contar el que en realitat passa. Li´s ha esclatat la bomba en la cara, s´ha destapat tot i ara només tenen un camí possible, anarse n tant lluny com siga possible i que no tornen mai.
Al poble valenciá volem gent honrada, gent treballadora que vullga construir, fer poble. No caben mes lladres, els hem de fer fora ja.
Al poble valenciá volem gent honrada, gent treballadora que vullga construir, fer poble. No caben mes lladres, els hem de fer fora ja.
Podem tindre serveis públics de qualitat i el nostre deure es defendre
eixos serveis, perque no
som ningú per a furtar-li als nostres fills la possibil·litat de créixer a un territori amb identitat, cultura
i trets particulars que ens fan mes rics culturalment.
La meua solidaritat amb
tots els treballadors de RTVV, el meu rebuig mes absolut
a tota la gent del PP que ha provocat esta situació i per damunt
de tot, traure una conclusió positiva de tot açò: quan veges que al teu company de treball el foten fora
de forma injusta, ajuda'l, no el deixes sol, perquè demà seràs tu el següent i demanaràs ajuda i et preguntaras per que estas
tot sol, pero en el fons ho sabras, perque hauras segut compliç.
Vos deixe en un poema de Bertolt Brecht, perque avuí no tinc ganes de parlar de futból
O todos o ninguno
Esclavo, ¿quién te liberará?
Los que están en la sima más honda
te verán, compañero,
tus gritos oirán.
Los esclavos te liberarán.
O todos o ninguno. O todo o nada.
Uno sólo no puede salvarse.
O los fusiles o las cadenas.
O todos o ninguno. O todo o nada.
Hambriento, ¿quién te alimentará?
Si tú quieres pan, ven con nosotros,
los que no lo tenemos.
Déjanos enseñarte el camino.
Los hambrientos te alimentarán.
O todos o ninguno. O todo o nada.
Uno sólo no puede salvarse.
O los fusiles o las cadenas.
O todos o ninguno. O todo o nada.
Vencido, ¿quién te puede vengar?
Tú que padeces heridas,
únete a los heridos.
Nosotros, compañero, aunque débiles,
nosotros te podemos vengar.
O todos o ninguno. O todo o nada.
Uno sólo no puede salvarse.
O los fusiles o las cadenas.
O todos o ninguno. O todo o nada.
Hombre perdido, ¿quién se arriesgará?
Aquel que ya no pueda soportar
su miseria, que se una a los que luchan
porque su día sea el de hoy
y no algún día que ha de llegar.
O todos o ninguno. O todo o nada.
Uno sólo no puede salvarse.
O los fusiles o las cadenas.
O todos o ninguno. O todo o nada.
0 Tu comentario:
Publicar un comentario